JO I LA MÒNICA
Aquest és el títol que ha triat en Lluc per encapçalar aquest escrit d’agraïment, a punt d’acabar el seu aprenentatge per escriure. Però comencem pel principi…
En Lluc ha fet un procés d’aprenentatge amb la Monica des dels sis anys i mig fins als vuit. I l’ha hagut de fer perquè a la seva escola no ensenyen a escriure amb lletra lligada per decisió estratègica del claustre de professors. Com que ja coneixíem el treball de la Monica, arran d’haver assistit a unes conferències sobre les implicacions que té per al desenvolupament neuronal de la persona l’escriure lligat, sabíem que aquesta decisió no podia, fins i tot, incidir de forma negativa en l’aprenentatge que rebria el nostre fill i en la seva salut. Per a nosaltres el sentit comú, en aquest cas, no venia per part de l’estratègia de l’escola.
Hem estat anant de Girona a Granollers un cop per setmana tot aquest temps, hem estat constants 5 dies cada setmana fent els “deures” per reforçar la sessió de Neival. I ho hem fet perquè sempre hem estat convençuts que allò que deia la Monica i allò que fa, la seva feina amb en Lluc, era molt valuós, seriós i professional. Per tant, sempre hem estat convençuts que tot allò que feia en Lluc era molt positiu per al seu desenvolupament com a persona.
Agraïm molt la dedicació de la Monica, el seu entusiasme a les sessions i la seva estima cap a la seva feina i cap a en Lluc. També la seva energia positiva i generositat en tot moment, ja que han estat altament beneficioses per tal que en Lluc assolís el seu objectius. Ell sempre ha estat content i motivat per entrar a treballar amb la Monica malgrat els quilòmetres. I ha manifestat, la majoria de vegades, que les sessions se li feien curtes: magnífic senyal!
També volem agrair a l’escola que, malgrat no sigui la seva principal estratègia docent, malgrat aquesta manera de fer trenca la seva organització a les classes, i malgrat sembli que ben bé no acaben d’entendre per què hem fet la reeducació, que ens hagin permès fer el procés i ens hagin acompanyat amb comprensió i dedicació per part de tothom implicat, amb menció especial per a les professores que ha tingut en Lluc aquests dos cursos passats. També agraïm que l’hagin ajudat a l’hora de superar la petita vergonya que li feia, al principi, sentir-se diferent dels seus companys. Pel què fa a aquest aspecte, ha anat molt bé que tan la Monica com nosaltres també ho haguem treballat amb ell i que li haguem donat arguments perquè veiés que era un canvi beneficiós (de seguida ho va entendre).
Pel què fa als resultats, a hores d’ara, tothom (professors inclosos) que veu la lletra d’en Lluc i l’agilitat amb què escriu, manifesten sorpresa i admiració. A part, ha treballat tot un seguit d’aspectes i habilitats que han estat positives pel desenvolupament de la seva personalitat (dedicació, constància, rigor, vèncer la mandra i la frustració, esforç,…). Ell és conscient de tot això perquè mostra molta satisfacció per tot l’après en aquest procés. Perquè creiem que en Lluc ha crescut amb el procés, ha estat un molt bon alumne i ha treballat molt i molt bé.
Tal ha estat l’entusiasme i la satisfacció d’en Lluc que la seva germana demana contínuament quan començarà ella a aprendre a escriure com ell. Té cinc anys.
