Antes:
Después:

Quan el nostre fill tenia 12 anys ( primer de la ESO), se’ns va plantejar una dificultat important de dolor i manca de legibilitat a l’hora d’escriure.

Navegant per internet vàrem trobar moltes referències de possibles tractaments , alguns d’ells prou esotèrics per a que ens espantessim una mica…i vàrem arribar al terme “disgrafia” i el nom de Mònica Gallerani. Després de buscar referències no va caldre pensar gaire, després de parlar amb ella i que ens tranquilitzés, tot va semblar més fàcil.

De bon principi en Lluc es mostrava tancat amb la Mònica, però ella amb infinita paciència va saber guanyar-se’l…no va ser fàcil…no va ser ràpid…però ho va fer …crec que ara deu ser una entesa en Star Wars…

El temps de tractament ha estat una gran experiència per a en Lluc i per a nosaltres com a pares. En Lluc ha guanyat en autoestima i seguretat.

No l’hem sentit més queixar-se per haver d’escriure, no té dolor en fer-ho.

La seva lletra no és la d’un cal·lígraf. ..és millor, és la seva lletra, molt més fluida i relaxada i sabent ubicar-se davant el paper en blanc.
En Lluc segueix sent com era, però és més feliç, tranquil i segur.

Només cal trobar la mà que t’acompanyi per trobar la propia força.
Moltes gràcies Mònica, per la professionalitat, la paciència, la dedicació i l’amor amb que fas la teva feina.

El nostre agraïment més sincer.